intent d'autopromo

Faig copy-paste del missatge/comment que he deixat al blog del programa "El Món a RAC1" en un intent una mica trist de que parlin de Hamsterloco a la seva secció de frikerío musical (en el moment d'escriure això "my comment is awaiting moderation"):

Hola, anava a posar el meu comentari a una entrada anterior, la del dia en el que en Guille parlava sobre la música de 8 bits, però com que avui n’heu tornat a parlar m’ho heu posat en bandeja de plata…

Volia parlar-vos de Hamsterloco, un col·lectiu multidisciplinar creat el 1995 a Barcelona, i que des de llavors ha estat generant música de manera continuada, en gran mesura dins de l’òrbita del lo-fi electrònic experimental (utilitzant sovint tecnologia obsoleta com ordinadors de principis dels 90, consoles de videojocs, pianos electrònics de joguina, etc). Després d’intentar durant algun temps publicar la nostra música amb algun segell discogràfic, finalment assumim plenament la nostra condició d’outsiders i ens establim com a segell híbrid (una combinació entre segell convencional i netlabel): publiquem música sota llicència Creative Commons en cd, vinil, però sobretot en mp3 de descàrrega gratuïta. Podeu baixar-vos la gran majoria de la nostra música anant a hamsterloco.com. Ara mateix tenim més de 30 discos publicats, per això us recomanem que feu un tast general escoltant una selecció aleatòria de la nostra música en el següent reproductor:

http://www.hamsterloco.com/0play.htm
Sí, aquest fil musical podria ser el que sona a l’ascensor que baixa fins a l’infern, esteu avisats.

Per suposat estem a myspace, last.fm, facebook i altres xarxes socials, però tot i així el nostre públic es molt reduït; també hem distribuït alguns dels nostres cd en botigues convencionals de discos, però això és encara més frustrant. Ens trobem bastant a gust en aquest reducte d’underground en el que estem instal·lats, però volíem aprofitar l’oportunitat de que parléssiu de nosaltres en una mitjà més proper al món real com és una ràdio amb una audiència més que considerable. En aquest país tot és molt petit, ja se sap, però és que nosaltres som directament invisibles, vivim en una realitat paral·lela o algo.

Guille, Ganyet i companyia: una última raó de pes per parlar de nosaltres seria que almenys us podeu “fer unas risas” a costa nostra. Des del mateix nom (Hamsterloco és possiblement un dels noms més ridículs que es pot posar a un col·lectiu), passant per gran part de la nostra música, que podria ser etiquetada sense reserves com a outsider o directament freak, la cosa dona bastant joc. Ho podeu intentar colar com que som l’equivalent de Daniel Johnston en el món de l’electrònica catalana (escena virtualment inexistent, per cert), de malaties mentals tampoc en falten entre nosaltres…

Si ens escriviu un email us podem fer una visita guiada a la nostra música, indicant-vos els corresponents highlights musicals (com per exemple un disc fet utilitzant només un telèfon mòbil per generar tot el so, o un disc cantat en català i japonès per un professor de física que vol conservar l’anonimat).

Sigui com sigui, no es podrà dir que no ho hem intentat
I si més no, potser algun lector del blog llegeixi això i es decideixi a perdre una estoneta amb la nostra música.

Salut i perdó per aquest missatge tant innecessàriament llarg.

Hamster Martínez Pelayo

ps:
Ho Vam Intentar és precisament el nom d’un minirecopilatori amb pretensions (només pretensions) d’agradar que vam treure fa casi un any:
http://hamsterloco.com/9disco/hl025.htm

La resta del catàleg:
http://hamsterloco.com/9disco/catalog.htm